Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a…
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…
La moneda visigòtica
Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…
Arqueologia 2011
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, per la qual cosa la riquesa arqueològica no para de créixer És per això que al març la Generalitat de Catalunya va crear el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, per a potenciar la coordinació en la presa de mesures de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic Prehistòria Es va descobrir una tomba neolítica femenina amb aixovar, de més de 6000…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…