Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
acinet
Botànica
Cèl·lula privada de flagels, formada, sense fecundació prèvia, per engruiximent de la membrana d’una cèl·lula vegetativa.
És pròpia de les algues verdes
metamorfosi

Metamorfosi complexa
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou, en forma larval, fins que assoleixen l’estat adult.
La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt…
tètan
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).
El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa unes altres vegades ocorre després del naixement tètan neonatal o d’intervencions quirúrgiques tètan postoperatori , i a vegades no té porta d’entrada coneguda tètan criptogenètic En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques Per via nerviosa a través…
L’estratègia reproductiva dels espermatòfits
El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…
climateri
Biologia
Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…
Les bangiofícies
Rodòfits dels ordres de les porfiridials 1, 2, bangials 3, 4 i compsopogonals 5 1 Chroodactylon ornatum a aspecte general dels epífits sobre Enteromorpha x 2 b detall dels filaments x 160 c detall de les cèllules x 1000 2 Porphyridium cruentum a detall de les cèllules x 3300 3 Goniotrichum alsidii a aspecte general x 7 b aspecte general al microscopi x 70 c detall de les cèllules i de la ramificació x 800 4 Erythrotrichia carnea a aspecte general de diversos tallus epifitics sobre Corallina x 7 b detall d’un feix de filaments x 50 c detall de les cèllules i dels filaments x 400 5 Compsopogon…
bulbil
Anatomia vegetal
Qualsevol gemma no subterrània amb la part axial i els catafil·les engruixits i rics en substància de reserva, transformada en òrgan de multiplicació vegetativa.
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…