Resultats de la cerca

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal…

Situació Base del campanar de Sant Julià d’Altura des de la banda de ponent que sembla correspondre a una estructura romana, possiblement un monument funerari J M Masagué Al nord-oest del terme de Sabadell, a 303 metres d’altitud, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Julià d’Altura És situada en un pla carener, entre la carretera de Matadepera i el barranc escarpat on es forma el torrent de Ribatallada Adossada a llevant hi ha l’antiga rectoria La major part de diumenges de l’any hi ha culte, però totes les activitats parroquials s’exerceixen a la seva sufragània, l’església del Sagrat…

Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…

Entre la darreria del segle XIII i els primers anys de la centúria següent, coincidint amb l’inici del període de màxima empenta constructiva que mai s’ha donat al país, es comencen a construir la majoria de les catedrals catalanes gòtiques, després que ja s’hagin bastit bona part de les fàbriques de les seus de Lleida i Tarragona Aquestes dues catedrals es van aixecar enmig d’una etapa de tempteigs i de prefiguració de l’arquitectura gòtica catalana, durant la qual el pes de la tradició romànica era encara present en la major part dels edificis que aleshores es construïen arreu del Principat…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…

Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…