Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…
xurmer | xurmera
Ramaderia
Dit del xai o del cabrit que ha de mamar d’una ovella o d’una cabra que no és la seva mare, perquè aquesta és morta o no el vol.
osset
Jocs
Taba de xai les quatre cares de la qual són anomenades rei, botxí, panxa i forat d’aigüera i que en el joc dit de l’osset hom tira a tall dedau.
corró
Oficis manuals
Estri de pintar, format per un cilindre dur folrat de matèria absorbent (feltre, pell de xai amb pèl, escuma de poliuretà) que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçut convenientment, també serveix de mànec.
Permet d’obtenir una distribució regular i una ràpida execució del treball
kebe
Gastronomia
Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una massa de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que es menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…
dansa de Sant Joan Pelós
Folklore
Ball que, a Felanitx i Pollença (Mallorca), fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós —representació de sant Joan Baptista— amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.
El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del Corpus de la seu de la ciutat de Mallorca era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera, Artà
calçotada
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…