Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…
comtat d’Oxford
Història
Títol nobiliari portat per diferents famílies nobles angleses.
Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí juntament amb la…
James Loughran
Música
Director d’orquestra escocès.
Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el…
Eduard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1327-77).
Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra…
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions, el 2002 el…
Simon Frith
Música
Sociòleg anglès, especialista en música popular.
Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i…
Albert Castellet Llerena

Albert Castellet Llerena
Arxiu A. Castellet
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma…
Pius V
Cristianisme
Nom que adoptà Antonio Ghisleri en esdevenir papa (1566-72).
Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant, 1571 i…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Arran

Illa d’Arran
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Escòcia, pertanyent al comtat de Bute.
Situada al Canal del Nord, davant de l’estuari del Firth of Clyde El nord de l’illa és dominat pel Goat Fell 874 m i solcat per valls glacials profundes, i al sud predominen materials del Triàsic metamorfosats per intrusions volcàniques La pesca i el turisme són els principals recursos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina