Resultats de la cerca

La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…

Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop de la plaça del Castell i pel que indica la toponímia podem…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…

Situació i presentació És envoltat pels termes d’Alcover NE-E i Mont-ral N, de l’Alt Camp, i Vilaplana NW-W, l’Aleixar SW i la Selva del Camp S El relleu és molt marcat i compartimentat és bàsicament vertebrat en tres depressions la vall de Rascaç o de Samuntà amb el barranc de l’Albiol, que aflueix per la dreta al riu de la Glorieta ja al municipi d’Alcover, a l’Alt Camp, la vall de Bonretorn amb el torrent de les Voltes i la vall de la Selva amb la capçalera de la riera de la Selva L’Albiol es troba entre els termenals de la plana del Camp les altituds més baixes del terme volten els 230 m…

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…

Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…

En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte…

Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…

L’escut de la població a la font de Mitja Vila 1519 ECSA – GSerra La història De domini eclesiàstic, l’origen de la Selva es remunta a la carta de poblament atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que aleshores s’anomenava Villa Constantina 1164 o 1165, situada a l’extrem septentrional del terme de Constantí Al final del segle XII, el lloc ja era en possessió de la pabordia, principal dignitat canongial de la seu de Tarragona La vila romangué sota el domini dels pabordes fins a la supressió d’aquesta dignitat el 1410 dos anys després passava a ser de la senyoria…