Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
saxífraga

Saxífraga ( Saxifraga tridactylites )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes generalment perennes, a vegades llenyoses a la base, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples, més o menys partides, alternes o basals, de flors pentàmeres i perígines, comunament agrupades, i de fruits capsulars.
Solen habitar penyalars, roquissars, pedregars i tarteres de muntanya Consta de més de 300 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, algunes de les quals són plantes de jardí
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…
Musaranya cua-quadrada
La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…
Necròpoli de Vulpellac
Art romànic
Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval J Bolòs Actualment, a migjorn de l’…
Els ecosistemes pastorals
Consideracions generals Les activitats ramaderes i agrícoles es combinen en l’estructuració del paisatge, creant un mosaic que aprofita les condicions físiques de relleu i microclima, i també la disponibilitat d’aigua El canvi de l’agricultura tradicional cap a formes més intensives concentra l’activitat i comporta canvis en l’ús d’alguns elements del mosaic A part les pastures, hom dedica grans extensions als farratges, principalment lleguminoses i poàcies, sigui com a conreu exclusiu o en rotació pràcticament avui en gran part abandonada per causa de l’ús d’adobs i maquinària La foto recull…
pulsatil·la
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, de rizoma gruixut, de fulles de dues a quatre vegades pinnades, sovint serícies, de flors amb sis tèpals, solitàries, i de fruits en núcula, que conserven els estils, acrescents i plomosos.
Es fan en prats i boscs de muntanya
potamogèton
Botànica
Gènere d’herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.
Comprèn prop de 100 espècies dulciaqüícoles, algunes de les quals són cosmopolites
belluguet

Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
lentibulariàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 300 espècies d’herbes pròpies d’aigües dolces o d’indrets molt humits, sovint insectívores, de fulles alternes o en roseta basal, de flors hermafrodites, pentàmeres, bilabiades i esperonades, i de fruits capsulars.
Els gèneres més importants són Pinguicula la pingüícula o viola d’aigua i Utricularia la utriculària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina