Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la divulgació o a…
Celdoni Vilà i Torroja
Historiografia catalana
Historiador.
Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre Reus foren…
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…
, ,
Les catil·lariàcies i les placolecidàcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
la Gritella
Cim
Cim (1.092 m) de la serra de la Gritella, que limita amb els municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
el Glorieta

Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina