Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…

Vista des de llevant d’aquesta bonica església, situada a l’altra banda del riu, part davant de la vila d’Organyà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església parroquial de Sant Víctor de Fígols d’Organyà s’alça solitària en un planell estès a la banda de ponent del poble, amb el qual s’uneix a través del camí de la Sèquia Mapa 34–11253 Situació 31TCG628737 Hom hi arriba fàcilment des d’Organyà per una curta carretera uns 2 km que, travessant el Segre, porta a Fígols d’Organyà, situat a l’altra banda del riu, davant per davant d’Organyà També s’hi pot anar per la carretera de Sant…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar,…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…

Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el veïnatge…

Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra  Exit , a la qual seguiren les novelles  Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva…

Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes…

El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061 En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la collegiata de Santa Maria de Castellbò Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de Castellbò i…

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador 1971, La balada del medio pelo 1973 i Los siete espejos 1974 Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva primera novella,  La casa de los espíritus  1982, es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y…