Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Església d’Alcanís (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…
L’hereu Noradell
Literatura catalana
Primera novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria, publicada el 1889.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el…
Sant Pere d’Orrit (Tremp)
Art romànic
Situació Església de l’abandonat poble d’Orrit, un edifici remarcable dins el romànic del segle XI, amb l’absis i altres paraments que demostren la plenitud de l’arquitectura llombarda ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell Mapa 32-11251 Situació 31TCG136809 Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit JAA Història Les dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes…
Sant Salvador del mas Fumàs (Tremp)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquest edifici, ara molt malmès, emparentat amb la tradició llombarda, bé que amb solucions arquitectòniques de tradició local ECSA - J A Adell L’abandonada església de Sant Salvador és al costat del conjunt, també abandonat, del mas de Fumàs, situat al caire d’un serrat, sense accés rodat, que domina la vall del barranc de Pont de Montanyana Mapa 32-11251 Situació 31TCG143719 Per a anar-hi cal agafar una pista de 7 km només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del km 3 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp, en direcció nord, i que…
Sant Jaume de Montargull (Llorac)
Art romànic
Situació Sector de ponent de l’església, formada per una nau primitiva romànica, a la qual s’adossà al segle XIV una segona nau, coronada por un campanar d’espadanya ECSA - E Pablo L’antiga església parroquial de Sant Jaume és situada al poble de Montargull, avui dia totalment abandonat, que se situa a la banda oriental del terme de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG647018 Per a anar a Montargull s’ha d'agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Vallfogona de Riucorb fets aproximadament uns 2,5 km, cal prendre, a mà dreta, la carretera local TV-2242 que surt del…
castell del Coll de Balaguer
Castell
Antic castell del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i…
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de…
Torreblanca
Torreblanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la zona costanera del N de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les…
Escaladei

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria d’Escaladei) situada al vessant S del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei, del municipi de la Morera de Montsant (Priorat).
Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El…
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és legítim de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina