Sant Jaume de Montargull (Llorac)

Situació

Sector de ponent de l’església, formada per una nau primitiva romànica, a la qual s’adossà al segle XIV una segona nau, coronada por un campanar d’espadanya.

ECSA - E. Pablo

L’antiga església parroquial de Sant Jaume és situada al poble de Montargull, avui dia totalment abandonat, que se situa a la banda oriental del terme de Llorac.

Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG647018.

Per a anar a Montargull s’ha d'agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Vallfogona de Riucorb; fets aproximadament uns 2,5 km, cal prendre, a mà dreta, la carretera local TV-2242 que surt del llogaret de Rauric, i havent fet uns 3 km, s’arriba al poble abandonat de Montargull. (FEB)

Història

El lloc de Montargull es documenta a partir de l’any 1077, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva muller Ermessenda feren donació a quatre famílies del castell de Montargull, juntament amb les seves terres, a fi de colonitzar l’indret.

Sembla que la seva església es bastí gairebé contemporàniament al castell, és a dir, a la segona meitat del segle XI, però tot i així, la primera menció de què es disposa és d’una data compresa entre els anys 1146 i 1154, car apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre aquests dos anys. Encara que l’església de Montargull no consta explícitament en el breu apostòlic que l’any 1154 adreçà el papa Anastasi IV al bisbe de Vic reclamant la devolució de diverses esglésies de la zona que havien estat concedides a la restablerta arxidiòcesi tarragonina, cal suposar que s’incloïa en l’“algunes altres” que esmenta el text. Això no obstant, com la resta de les esglésies reclamades, no fou restituïda i restà vinculada al bisbat de Vic fins l’any 1957, que en una reestructuració de les diòcesis catalanes passà definitivament a l’arxidiòcesi de Tarragona.

L’església es veié beneficiada per algunes deixes que li feren diversos senyors; en aquest sentit hi ha notícia que l’any 1174, en el testament de Ferrer, cunyat de Gombau d’Oluja, aquell feu un llegat a l’església de Sant Jaume consistent en el delme del domini que posseïa a Montargull. Uns vint anys més tard, el 1191, Ramon de Castellfollit establí en el seu testament que la meitat de l’alou que tenia a Albió fos per a l’església de Sant Jaume de Montargull, i en la mateixa acta testamentària consta que un germà del testador, anomenat Dalmau, ja havia fet donació de certs drets a l’esmentada església. Un dels senyors eminents del lloc, Pere IV de Queralt, l’any 1348 manà redactar el seu testament i va fer llegats per a l’obra de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Montargull. Actualment l’església de Montargull està abandonada, com el poble, si bé es troba dempeus. (FEB-ABC)

Església

Planta d’aquesta singular església, ampliada pel sector sud amb una segona nau al segle XIV.

F. Español

L’edifici primitiu era compost per una sola nau, de petites dimensions, en la qual no es distingia ni externament ni interiorment la part del presbiteri de la de la nau. A mitjan segle XIV s’amplià, per guanyar capacitat, afegint-li una nau paral·lela d’estructura similar. Ambdues naus es comuniquen entre elles per una gran arcada lleugerament apuntada i adovellada.

La nau és coberta per una volta de canó seguit. A l’interior, el tipus d’aparell emprat en la construcció no es pot determinar ja que l’arrebossat ho impedeix.

Als peus de l’edifici s’obre el portal originari. Es tracta d’una portalada feta amb arc de mig punt i adovellada; a l’extrem de l’arc hi ha una motllura —amb restes d’ornamentació— que el recorre a manera de guardapols.

Es conserven els murs originaris de la façana nord, de la de ponent i a la banda del presbiteri. El mur sud desaparegué íntegrament; per la datació que sembla correspondre a la fàbrica, es devia tractar d’un aparell petit i irregular, disposat en filades poc uniformes.

Com ja s’ha dit anteriorment, és probable que, com el castell de la població, aquesta església fos construïda dins la segona meitat del segle XI. Per la morfologia de la part antiga, construïda amb mitjans molt modestos, és possible que es bastís exclusivament com a capella castral; això explicaria les reduïdes dimensions de l’edifici i la necessitat, amb el pas del temps, d’ampliar-lo. (FEB)

Bibliografia

  • Miret, 1910, pàgs. 160 i 346
  • Iglésies-Santasusagna, 1934, pàg. 505
  • Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
  • Sans i Travé, 1980a, pàgs. 7-54
  • Español, 1991, pàgs. 177-185.