Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
El marc històric del romànic del Conflent
Art romànic
Antecedents de la prehistòria a la fi del món romà Les primeres empremtes humanes al paleolític inferior Les indústries lítiques més antigues només es troben a la part més baixa del Conflent, a la conca de Rodés N’hi ha pogut haver més amunt, a les conques de Prada i Vinçà, però, atesa la configuració d’aquestes valls, els alluvions del Quaternari antic han estat desmantellats en el decurs dels millennis, i per tant ha desaparegut qualsevol vestigi d’aquestes probables indústries Les de Rodés es van conservar gràcies a les condicions geològiques favorables del lloc Les assídues prospeccions d…
Santpedor
El santuari de Santa Anna de Claret, a Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
Paüls

Paüls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte per la Mola Grossa, 1045 m, i la Mola Rasa, 642 m i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta just a la divisòria hi ha el coll del Borni i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa 878 m,…
Figuerola del Camp

Figuerola del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…
el Matarranya

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…
Santa Maria de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa d’un camp de prat al lloc dit Lobergadello villio , que…
música de Corea
Música
Música desenvolupada a la península de Corea.
Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la primeria dels…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…
Els primers establiments humans a les Balears
Poblat calcolític de so n'Olesa, Valldemossa, ~2500-1300 cal aC amb ocupacions fins a l'època romana al complex adjacent de son Ferrandell JG Actualment es considera del tot demostrat que els primers establiments humans a les Balears, i particularment a Mallorca, tingueren lloc entre el VII i el VI millennis aC Les proves adients i les dades obtingudes mitjançant les anàlisis del radiocarboni o carboni 14, que fonamenten aquesta tesi, procedeixen de tres jaciments prehistòrics situats a les serres de calcària juràssica del nord de l'illa la cova de son Muleta Sóller, Mallorca Occidental, l'…
La conca de Ribesalbes - l’Alcora
Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina