Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
terra de paraire
Indústria tèxtil
Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, especialment per minerals com la montmoril·lonita i l’attapulgita (o sepiolita).
És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos
essència de trementina
Química
Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l’oleoresina derivada de diverses espècies de pins.
Els seus constituents principals són el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs
migmatita
Mineralogia i petrografia
Conjunt petrogràfic que, a escala d’aflorament i no de mostra aïllada, és una barreja de roques de tipus granític i gneis.
Són al límit entre les roques metamòrfiques catazonals i les roques magmàtiques, i llur gènesi és lligada a una fusió parcial oanatèxia d’una roca metamòrfica quarsofeldspàtica tal com un esquist o un gneis migmatita d’anatèxia, o bé de la injecció de magma en una roca metamòrfica al nivell d’aflorament migmatita d’injecció
llicorella bituminosa
Mineralogia i petrografia
Llicorella impregnada d’un líquid format per una barreja d’hidrocarburs i olis parafínics que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.
Cada tona de llicorella pot donar entre 38 i 95 litres de petroli, rendiment molt baix perquè sigui competitiu enfront dels combustibles convencionals Hom creu que aquesta font d’energia, que té unes reserves estimades molt superiors a les del petroli, podrà ésser emprada per mitjà de les tècniques de gasificació in situ
caldera

Esquema d’una caldera de tubs d’aigua o multitubular
© Fototeca.cat
Física
Recipient, o sistema de tubs, emprats per a escalfar de manera contínua aigua, o un altre fluid, per mitjà del foc.
Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible…
fil autotorçut
Indústria tèxtil
Fil que conté una barreja de dues o més classes o colors de fibres, obtingut sense retorsió pel procediment de filatura per autotorsió.
leucòpon
Química
Pigment blanc de poc poder cobrent i de color poc pur que hom obté per barreja d’òxid de zinc i sulfat càlcic.
Baalbek

Aspecte del conjunt monumental de Baalbek
© Véronique Dauge / UNESCO
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’al-Biqā’, al Líban, als contraforts de l’Antilíban.
Centre comercial d’una àrea agrícola i ramadera, i també important centre turístic, on és celebrat periòdicament un festival internacional de música i teatre És seu episcopal melquita i maronita Ciutat fenícia d’escassa importància, s’hellenitzà amb la conquesta de l’Orient per Alexandre, i posteriorment prengué el nom d’Heliòpolis ‘Ciutat del sol’ Esdevingué colònia romana en el regnat de Juli Cèsar el 47 aC i August l’engrandí Durant l’alt Imperi esdevingué la ciutat més important de la Celesíria Islamitzada per Hālid ibn al-Walīd 635, es revoltà contra els omeies i el califa Marwān n'…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina