Resultats de la cerca

Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…

Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…

Situació Vista de les restes d’aquesta església, en l’actualitat en ruïnes F Baltà L’ermita és situada al vessant dret del torrent de Sant Martí, sota el punt més alt de la serra de l’Aragall 545 m Mapa 36-16420 Situació 31TDF095874 Per arribar-hi cal anar, des de Corbera de Dalt, a la urbanització propera de Bon Repòs Un cop allí, cal seguir el carrer de la Planeta fins al final, lloc on s’agafa un camí molt embrossat en direcció nord-oest que al cap de poc es creua amb un antic camí carreter, que s’ha de prendre a la dreta, en direcció al collet de Corbera Al cap de poc es veuen, força més…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…

Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…

Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Lluïs Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Santa Pau del Camp, on, molt jove, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l’orde benedictí, i després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d’on fou traslladat després al de Sant Cugat del Vallès Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l’abat Azara l’envià a Roma, on estudià llengües…

Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella i director…