Situació
Vista de les restes d’aquesta església, en l’actualitat en ruïnes.
F. Baltà
L’ermita és situada al vessant dret del torrent de Sant Martí, sota el punt més alt de la serra de l’Aragall (545 m).
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF095874.
Per arribar-hi cal anar, des de Corbera de Dalt, a la urbanització propera de Bon Repòs. Un cop allí, cal seguir el carrer de la Planeta fins al final, lloc on s’agafa un camí molt embrossat en direcció nord-oest que al cap de poc es creua amb un antic camí carreter, que s’ha de prendre a la dreta, en direcció al collet de Corbera. Al cap de poc es veuen, força més avall, les ruïnes de l’ermita.
Història
No sabem res dels orígens de l’ermita, que almenys existia al segle XII, com documenten les seves parets. Segurament degué bastir-se gràcies a alguna fundació piadosa, tal volta dels senyors de Corbera. No consta que hagués estat vinculada al proper monestir de Sant Ponç, ja dins el terme del castell de Cervelló. Amb tot i això, no es pot rebutjar del tot la hipòtesi d’un vincle amb el priorat benedictí. En les visites pastorals dels anys 1439, 1484 i 1630 s’esmenta entre els altars de la parròquia de Santa Maria de Corbera.
Església
Orientada al nord-est per causa de la configuració del terreny al qual s’adapta (és construïda a mig vessant), és un petit edifici amb un absis rectangular. Se’n conserven només la paret del nord-oest, quasi sencera, que tanca l’absis rectangular, i la sud-oest. A part altres esquerdes, la més perillosa és la que s’obre al punt de lligament de les parets nord i est de l’absis. L’absis, rectangular, es diferencia de la nau perquè és més estret. Conserva part de l’arrencament de la volta, el perfil de la qual es pot seguir bé a la paret nord-oriental, i se’n dedueix que devia ésser de canó apuntada. La porta devia trobar-se situada a la paret sud-oriental. L’aparell de l’esglesiola és de carreus escairats de forma rectangular, d’uns 20 o 25 cm d’alçària per una llargària que oscil·la entre els 40 i els 60 cm. És un carreuat romànic característic, travat amb un morter de calç amb arena, semblant al d’alguns murs del castell de Cervelló. Al centre de la paret que tanca l’absis al nord-est s’obre una finestra espitllerada exteriorment i amb un cert esplandit doble a l’interior, esbiaixat respecte del mur absidal. A l’interior té una llinda recta, amb un arquet pla.
Tot i que la capella de Sant Martí de Corbera ha estat esmentada com a preromànica, aquesta atribució s’ha de descartar del tot pel carreuat romànic tan característic i ben fet dels seus murs, que evidencia una datació de mitjan segle XII.
Bibliografia
- Vall i Rimblas, vol. I, 1989, pàgs. 462-468
- Pagès, 1992, en premsa