Resultats de la cerca
Es mostren 2278 resultats
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El…
Josep Maria Pibernat i Sancristòfol
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge…
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…
Contracte de construcció de la reixa de l’altar major de la catedral de Vic
Art gòtic
Data 7 de febrer de 1427 El capítol de la catedral de Vic acorda amb el ferrer de Cervera Joan Despuig que aquest faci una reixa davant l’altar major de Sant Pere, segons la mostra o dibuix que Despuig els presentà En nom de nostre senyor Jesucrist Amén 1 “Capítols concordats entre lo honorable capítol de Vich, de una part, e l’onrat en Johan dez Puyg, mestre de ferre de la vila de Cervera, en e sobre la obra de las rexes de ferre devall scritas, de la altre part Primerament, és concordat que lo dit Johan dez Puyg farà unas rexes de ferra bo e reebedor devant l’altar, e spay qui és de arch a…
Castell de Montferrer (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell L’ardiaca Guillem…
Arxiu de les Set Claus
Historiografia catalana
Arxiu de les parròquies andorranes, anomenat fins el 1978 Arxiu de les Sis Claus, any en què s’afegí la setena parròquia, la d’Escaldes-Engordany.
Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…
Guy de Cherlieu
Música
Teòric musical i monjo cistercenc francès.
Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis…
Miquel Pontic
Cristianisme
Bisbe de Girona (1686-99).
Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…
Joan Claperós
Escultura
Escultor actiu des del 1448.
Era fill d' Antoni Claperós , amb qui treballà en l’obra del claustre de la catedral de Barcelona, en l’apostolat del portal lateral de la catedral de Girona es casà amb la filla de Berenguer Cervià, mestre major d’aquesta catedral i en altres obres El 1452 el capítol barceloní el nomenà mestre vitalici de l’obra El 1456 féu una cadira del cor en competència amb Macià Bonafè Féu relleus amb àngels, títols i escuts de Catalunya i Sicília destinats a la capella reial de la catedral El 1464 treballà en la decoració del castell de Centelles i en les obres d’embelliment del Palau…
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina