Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
cinta de carda
Indústria tèxtil
Cadascuna de les tires compostes per tres o quatre plecs de teixit fort, units amb cautxú o una cola especial, i que porten clavades les pues d’acer en forma de U i constitueixen la guarnició de la carda.
També és anomenada veta
tap

Taps metàl·lics per ampolles de vidre
© Istockphoto
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.
Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria i en la indústria química…
San Marino

Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
motoesquí

Grup de travessa amb motoesquís a la Molina
La Molina
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també anomenat motoneu, que consisteix a desplaçar-se, habitualment sobre la neu, amb un vehicle monoplaça carenat proveït d’un parell d’esquís curts al davant i un parell de cintes de cautxú al darrere, conegut com moto de neu.
Els primers vehicles que circularen sobre la neu foren dissenyats als Estats Units d’Amèrica al començament del segle XX i eren utilitzats per a transportar materials i treballadors en zones rurals El 1927 Carl Eliason patentà el primer model de moto de neu Durant els trenta anys següents aparegueren nous models, fins que el 1959, Joseph-Armand Bombardier, un dels constructors més destacats, patentà la Ski Doo, la primera moto de neu individual moderna A partir dels anys seixanta es multiplicà la producció de motos de neu, que començaren a utilitzar-se amb finalitats recreatives i esportives…
plàstic
Militar
Explosiu a base de ciclonita o de pentrita amassades amb un plastificant, generalment un hidrocarbur líquid i cautxú sintètic, de potència mitjana, però molt trencador, que requereix ésser proveït de detonador i que pot ésser aplicat directament i dividit amb les mans.
Els plàstics són molt emprats sota l’aigua, la qual no els altera
desembussador
Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina