Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Sant Joan d’Oms
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb un parament fet de perfecta carreuada, bastit sobre un potent sòcol ECSA - A Roura L’església de Sant Joan centra i presideix la població d’Oms Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 36” N - Long 2° 41’ 50” E Per a arribar a Oms a partir de Perpinyà, cal agafar la carretera D-612 fins a Tuïr i després la D-615 fins al coll de Llauró, on cal agafar la D-13 Oms és a 5 km del coll de Llauró per la D-13 Història Els Oms AFE/PP Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva…
Joan Montseny i Carret
Història
Literatura
Comunicació
Política
Anarquista, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…
,
Consulta del 9 de novembre

Celebració de la consulta del 9 de novembre a Lleida
© Josep Ma Cúrria / Assamblea Nacional
Política
Consulta sobre l’estatus polític de Catalunya celebrada el 9 de novembre de 2014.
Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1500 entitats catalanes En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat…
caldera

Esquema d’una caldera de tubs d’aigua o multitubular
© Fototeca.cat
Física
Recipient, o sistema de tubs, emprats per a escalfar de manera contínua aigua, o un altre fluid, per mitjà del foc.
Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible líquid o gasós, o…
Glossitis
Patologia humana
Definició És anomenada glossitis la inflamació de la llengua Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta allèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades,…
Dolor. Còlic nefrític
Patologia humana
Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent en una zona de…
ball de l’escombra
Folklore
Ball de parelles en què un ballador sense balladora agafa una escombra i simula que neteja fins que en un moment donat es dirigeix a un ballador i li lliura l’escombra; el que la rep ha de cedir-li la balladora i simular que neteja i així successivament.
màquina frigorífica

Esquema de funcionament d’una màquina frigorífica de compressió (esquerra) i d’una d’absorció (dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina