Resultats de la cerca

Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques…

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació espanyola Com…

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…

Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC Barcelona B…

Membre del Club Natació Barcelona En natació fou dues vegades campió de Catalunya de gran fons com a primer classificat català en la travessia del port de Barcelona 1950, 1951 i doble recordista dels 1000 i 1500 m lliure 1950, 1951 Pel que fa al waterpolo, es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950, 1952, 1954, 1956 En el període 1950-56, fou trenta-tres vegades internacional amb la selecció estatal, amb la qual conquerí l’or 1951 i el bronze 1955 en els Jocs Mediterranis i el bronze en la Copa Itàlia 1953, i disputà els Campionats d’Europa 1954 i els Jocs Olímpics de…

Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere, que s’intitula clarament…

Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu…

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…

Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb Beatriu de Nàpols…

Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels creients’ i fixà la…