Resultats de la cerca

El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen gestaltenden…

Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament…

El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A…

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla…

Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala,…

Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED El 1997 es doctorà en filologia catalana Ha publicat estudis sobre Baudelaire i Mallarmé i novellistes francesos dels segles XVII i XVIII També dues obres fonamentals sobre poesia catalana Vida i obra de Màrius Torres 1968, premi Josep Yxart 1967 i El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry 1978, aquesta darrera, tema de la seva tesi doctoral Igualment, és autora de Lectura de Carles Riba i Màrius Torres 1993 Té treballs…

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner

Aprenentatge directe Acadèmies d’art Una sèrie d’indrets de l’art a Catalunya ha d’incloure els llocs on s’aprèn l’art, on es formen les personalitats Frederic Mares va dedicar un llibre el 1964 a la Junta Particular de Comerç, l’Escola Gratuïta de Disseny i l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, els primers llocs de formació artística a Catalunya En aquesta sèrie no puc parlar de tot ho hauria de fer de les acadèmies que, bé que no són llocs de creació pròpiament dita, sí que reuneixen nombrosos artistes, com la de Belles Arts de Sant Jordi, la d’Arts i Ciències de Barcelona, la de Bones…

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les…