Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
Sant Jaume de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona El 7…
Torre del Mar (Mataró)
Art romànic
La torre del Mar era situada, com el seu nom indica, en un indret proper a la costa La zona és ocupada avui per un polígon industrial El terreny forma una plana que descendeix en lleugera pendent vers el mar Els moviments de terra han esborrat tots els petits accidents geogràfics que hi podien existir potser els més marcats serien les petites rieres o torrents, i tenim constància, per antics documents, que hi existia un llac Tot i que ara l’indret on s’alçava la torre queda inclòs dins el centre urbà de la ciutat, antigament n’era força allunyat Controlava, des de la seva posició, tant la…
Santa Maria d’Alguaire
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell d’Alguaire, seu d’una comanda hospitalera des del 1186 A partir de mitjan segle XIII es convertí en el temple del castell convent de monges santjoanistes d’Alguaire L’any 1227 Berenguer de Porqueres deixà a la casa hospitalera d’Alguaire i a Beate Marie de Algaira diversos béns abans de partir de pelegrinatge a Santiago de Compostella L’any 1250, els hospitalers d’Alguaire cediren el castell a les monges hospitaleres de la comanda de Cervera, que deixaren el seu primitiu estatge i es traslladaren a viure a Alguaire Aquesta fundació va ser aprovada…
Vijayanagara
Ciutat antiga
Antiga ciutat del S de l’Índia, a l’estat actual de Mysore, a la riba dreta del Tungabhadra (una part de les ruïnes són ocupades per l’actual Hampi).
Fou fundada l’any 1336 per cinc fills de Saṅgama, dos dels quals, Harihara i Bukka, en foren els primers reis Amb el temps esdevingué capital del regne de Vijayanagara , que comprenia la major part de les terres dels actuals estats de Mysore, Andhra Pradesh i Tamil Nadu Maldà per encoratjar i reconstruir la vida, la cultura i l’administració hindús fou adoptat el sànscrit com a força unificadora després dels desordres i la desunió dels segles XII i XIII, i esdevingué una barrera davant la invasió dels soldanats musulmans del nord La primera dinastia Saṅgama finí vers el 1485, a causa de les…
Josep Esteve i Bonet

Josep Esteve i Bonet, retrat de l’escultor Agustí Esteve i Marqués
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…
Proves funcionals del sistema endocrí
Patologia humana
Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…
Josep Vilató i Ruiz
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat…
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Cremona
Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el campanar més alt d…
Castellfabib
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina