Resultats de la cerca

De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…

Les races autòctones de mamífers domèstics mereixen, si més no, una menció aquí En primer lloc, pel seu evident interès pel que fa al sosteniment de l’home, en segon lloc, per la seva condició de patrimoni biològic com a reserva genètica, palesada a través de la diversificació en ecotipus locals, i finalment perquè el bestiar de peu forcat i de peu rodó, especialment en règim extensiu, és un important modelador del paisatge i, per tant, un factor ecològic de primer ordre en determinades zones les àrees de muntanya, per exemple Els artiodàctils i els altres ungulats en general s’han manifestat…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…

Situació Vista del conjunt de la necròpoli des del costat de llevant JI Rodríguez A la part septentrional del terme municipal de la Sentiu de Sió es troba el Tossal de les Forques Aquesta elevació, ben visible des de la carretera C-1313, es caracteritza per tenir una llarga granja als seus peus al cim s’han localitzat les restes d’un poblat ibèric Uns pocs metres al nord-oest del Tossal de les Forques hi ha una formació rocosa allargada en direcció est-oest Un petit bosquet d’alzines creix entre l’aflorament de pedra arenosa que serví de base per a una necròpoli medieval Mapa 33-14360…

Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…

Situació El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu Mapa 34-14 361 Situació 31TCG513249 A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa nom primitiu del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098…

Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger 576 m alt, al límit amb els Serrans fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats És drenat pel curs mitjà del riu de Xest L’àrea no conreada és mínima hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris vinya 1 300 ha, oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers El regadiu es dedica a blat de…

És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…