Resultats de la cerca
Es mostren 1130 resultats
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
Tècnica d’alimentació amb biberó del nadó
Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en…
Desenvolupament de la dentició
El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les dents permanents…
Digestió i absorció dels glúcids
Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa després de mastegar…
graduar
Determinar la graduació (d’una cosa, especialment del vi, de la llet, etc).
galactopoesi
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual les cèl·lules ganglionars de la mamella elaboren la llet.
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges…
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera.
El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…
Vilanova d’Éssera
Vilanova d’Éssera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, estès a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos.
El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives Els conreus ocupen 115 ha 1991, és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu, destinats a farratge La ramaderia és la principal activitat econòmica 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet El poble 94 h agl 1991 982 m alt és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular Al N…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina