Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
Santiago de Cuba
Ciutat
Capital de la província homònima, situada a la costa S de l’illa.
S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època etrusca s IV aC,…
Virgínia de l’Oest
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Charleston Limita amb Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Kentucky Comprèn diferents regions morfològiques la vall de l’Ohio, fèrtil i densament poblada, amb cursos fluvials navegables, l’altiplà de Cumberland, entre 300 i 600 m d’altitud, i a l’E la regió dels Allegheny, molt muntanyosa, amb serralades d’una altitud entre 600 i 1 200 m El clima és continental humit Els recursos naturals són abundants i variats carbó utilitzat en la siderúrgia, en la indústria química i en la producció termoelèctrica, petroli, gas natural, grans dipòsits de sal i calcària Les ciutats…
Delos
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, Grècia.
Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li…
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels caps dels…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es casà amb…
Lleó XIII

Lleo XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar fi al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina