Resultats de la cerca

Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril 1514, dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular De les tres obres religioses cal destacar l' Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista

Es dedicà a la narració i als estudis locals Festa major del diari d’un jove granollerí 1952 i Escriptors granollerins 1959 El seu fons musical —donat el 1979 per la família a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers— està format per dues colleccions de gairebé un centenar de manuscrits i impresos d’autor, amb repertori de compositors i arranjadors actius a Catalunya entre el final del segle XIX i mitjan segle XX

Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu

Ha gravat un gran nombre de discs i compost una gran varietat de composicions tant per a la seva pròpia interpretació com per a bandes sonores de pellícules i obres de teatre Bibiloni és un referent per la música de les Illes Balears

A partir del 1956 entrà en contacte amb Paul McCartney i George Harrison, i més endavant, amb Ringo Starr, amb els quals creà el conjunt musical The Beatles Juntament amb Paul McCartney fou l’autor de la majoria de composicions Després de la dissolució del grup 1970 s’installà als EUA i alternà els negocis amb una carrera intermitent de la qual hom pot destacar la creació del grup Plastic Ono Band Morí assassinat al portal de casa seva La seva personalitat ha esdevingut un dels símbols principals de la contracultura del segle XX

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme

Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E Granados, F Marshall i VM de Gibert, i amplià estudis amb E Morera, F Pedrell i N Otaño El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922 Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes Deixà una producció extensa i variada Hi destaquen les òperes Canigó 1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna 1947, estrenada a Mallorca, amb llibret de…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…