Resultats de la cerca

Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils  L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996,  Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998,  La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 1998, Quadern australià 2000, El geni de la…

El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món i ha…

En el vessant literari empra el seu nom i, en el musical, el de Víctor Bocanegra Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i doctor en literatura comparada per la Universitat de Southampton, fou lector de català a la Universitat de Bristol 1989-92 Ha exercit la docència a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic 1996-2008 i, des del 2003, és professor del màster de traducció literària de l’IDEC-UPF Els anys 2004-09 dirigí el Festival Internacional de Poesia de Barcelona Es dedica també al periodisme literari i musical en…

Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…

Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i Arc en la…

Començà la seva carrera acadèmica ensenyant en les universitats de Hong Kong i de Sydney El 1990 obtingué el grau de professor of music a la Univer sitat de Southampton, i el 1999, el de research professor a la mateixa universitat Ha estat editor de prestigioses revistes, com el "Journal of the Royal Musical Association", i membre del consell editorial de "Music Analysis", "Journal of Music Theory" i "Music Theory Online" La seva recerca està centrada sobretot en el camp de l’anàlisi musical, terreny en el qual ha fet substancials aportacions Entre les obres d’aquest autor cal destacar A…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit divulgatiu i…

Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec que…

Fill de John Hilton el Vell El 1626 rebé el grau de batxiller en música al Trinity College de Cambridge, i dos anys després entrà com a clergue i organista a l’església de St Margaret a Westminster La seva producció religiosa inclou quatre serveis, un tedèum, cinc anthems i dotze verse anthems , però és molt probable que algunes d’aquestes obres pertanyin al seu pare Publicà les colleccions Ayres or Fa La’s for three voyces , el 1627, i Catch as Catch Can , el 1652, selecció que esdevingué molt popular i es reimprimí en diverses ocasions Altres peces seves són catorze fantasies, danses,…