Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
arca
arca
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis, que poden atènyer grans dimensions; tenen la xarnera taxodont i manquen de sifons.
La superfície inferior del peu és plana, i poden reptar, bé que els adults solen viure fixats a roques o altres objectes, amb un bissus filamentós Existeixen moltes espècies d’arca que habiten totes les mars, especialment les tropicals Són comestibles L' arca de Noè o peu de cabrit A noae , anomenada també peu de cabrit, és freqüent a la Mediterrània és poc apreciada
balístids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels plectògnats, marins, de silueta ovalada i de natació lenta, que es deixen arrossegar sovint pels corrents.
Són propis de les mars càlides, tropicals o temperades Aquest grup comprèn les ballestes
Carbonífer
Individu sencer de Drevermannia pruvosti procedent del Carbonífer inferior de Cànoves
© Fototeca.cat
Geologia
Cinquè període geològic del Paleozoic (o Era Primària), comprès entre el Devonià i el Permià, d’edat compresa entre els -360 i els -286 milions d’anys.
És un dels períodes decisius de la història de la Terra Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals Hi abunden els cefalòpodes Goniatites, Nautilus i els braquiòpodes Spicifer els artròpodes escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació Els vegetals prengueren…
convecció
Física
Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.
Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de transmissió de la calor per convecció són…
Daniel Pauly

Daniel Pauly, guanyador del premi Ramon Margalef 2008
© R.Moreno - Dpt. Presidència. Gencat
Ecologia
Oceanògraf francès.
Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca,…
biela

Parts d’una biela de motor de combustió interna
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre.
Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix els dos extrems…
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i…
Monturiol, el senyor del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT FBellmunt, Albert Mas-Griera, Xavier Moret, Ramon Barnils GUIÓ FBellmunt FOTOGRAFIA Javier GSalmones Eatmancolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Jordi Puig MÚSICA Manel Camp, Jordi Nogueras SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Abel Folk Narcís Monturiol, Jordi Bosch Martí Carlé, Josep Montanyès Josep Missé, Elena Pérez-Llorca Emília Mata, Xabier Elorriaga Josep Lluís Xifré, Ramon Madaula Josep Maria Pascual, Paco Morán un accionista ESTRENA Barcelona, 23041993 PREMIS Cartagena…
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina