Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Gonzalo Martínez de Bizcargui
Música
Teòric musical basc.
Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició anterior a aquesta data i de la qual no es…
José Ramón Encinar Martínez
Música
Compositor i director castellà.
Estudià al Conservatori de Música de Madrid i després amb F Donatoni a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1973 fundà el Grup Koan, amb el qual ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, tant dins com fora de l’Estat espanyol Ha estat professor auxiliar de composició de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena en el període comprès entre el 1976 i el 1983, i director titular de l’Orquesta Filarmónica de Gran Canaria 1982-84 Tot i que ha centrat la seva carrera en la direcció orquestral, no ha oblidat mai la composició La seva obra està dedicada principalment a…
Diego Martínez del Castillo
Música
Organista i compositor aragonès, germà de l’organista Bernardo Clavijo del Castillo.
El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo divitiarum i Quis…
Josep Fuster i Martínez
Música
Clarinetista valencià.
Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És coautor d’un disc de…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…
Rufí Gea i Martínez
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y discursos…
Josep Vila i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic
Llorenç Pérez i Martínez
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, bibliotecari, editor i lul·lista.
El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis Schola…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura del país, com…
Vicent Marés i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Fill de llauradors benestants, ingressà al Seminari de Sogorb i es doctorà en sagrada teologia Fou beneficiat de la parròquia de Sant Pere i Sant Nicolau de València des del 1650 fins al 1661, any en què prengué possessió de la rectoria del seu poble natal Posterioment ocupà importants càrrecs al bisbat de Sogorb, entre d’altres el de notari apostòlic, examinador sinodal, oficial de la Inquisició i visitador general de la diòcesi sogorbina És autor del llibre La Fénix Troyana epitome de varias y selectas historias, assi divinas como humanas, breve resumen de la población del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina