Resultats de la cerca

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

El lloc de la Canyada és documentat des de l’any 1194 L’any 1280 ja consta en la dècima papal que tenia església pròpia regida per un vicari Des de l’any 1324 se’n coneix el titular, que és l’actual de sant Blai L’església actual és un temple de reduïdes dimensions, d’estil gòtic, d’una nau amb absis poligonal i contraforts als murs de la nau i als angles de l’absis El portal principal recorda encara els portals romànics Tenia un segon portal, ara cegat, al mur meridional

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació

Es trobava dintre el terme del castell de Tona, prop de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons Ara guarda el seu nom un mas sense cap vestigi antic Algú ha dit que s’havien tret restes de murs per fer coberts del mas d’un petit puig veí on hi devia haver el casal Documentat el 1227 va donar canonges a Vic com Ferrer i Guillem de Miravalls, 1236 i 1277 i diferents cavallers Es perden les seves traces a partir del segle XIV i després, segle XVI, reapareix com un simple mas

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…