Situació
Antiga església parroquial del poble de Bassella, ara filial de la de Castellnou de Bassella.
ECSA - J.A. Adell
L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció ( o de la Garrola) és la capella del cementiri de Bassella. És situada abans d’arribar al poble, venint de Ponts, al costat de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell, en un indret que quedarà negat per les aigües del pantà de Rialb. (JAA)
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG578523.
Història
El poble de Bassella, també anomenat el Pont de Bassella, és esmentat l’any 1084 com a límit d’una terra situada al terme del castell d’Aguilar. El lloc sembla que fou dels Bassella. Al segle XVII eren senyors del lloc els Margarit, barons d’Aguilar de Bassella.
La seva església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, coneguda popularment com la Garrola, depèn de l’església de Sant Simeó de Castellnou de Bassella.
L’any 1078 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Santa Maria de Galaorra que el donador, Miró, havia heretat dels seus pares. La donació inclou el cementiri, les cases que hi ha al voltant, els delmes, les primícies, les oblacions i totes les seves pertinences. L’alou donat limita a llevant amb el castell de Madrona, al S amb el coll d’“Alçamora et iam dicto castro de Alçamora”, a ponent amb Tiurana i el castell de Vilaplana i al N amb Laduez i Oliana. Aquestes delimitacions assenyalen, a manca d’identificar el terme de Laduez, un amplíssim territori, dins del qual hi ha l’església de la Garrola, que bé podria tractar-se de l’església de Santa Maria de Galaorra del document. El mateix dubte sorgeix amb la donació, datada l’any 1141, realitzada pel bisbe d’Urgell, Pere, a favor de Santa Maria de la Seu d’Urgell del castell d’Aguilar, entre altres, amb l’església de Sant Sadurní i la de Santa Maria de la Garrola. (MLIC)
Església
Planta de l’església amb la nau molt reformada i la capçalera, principal vestigi conservat de l’edifici altmedieval original.
J.A. Adell
És un edifici d’una nau, coberta amb una volta de canó amb llunetes, reforçada per cinc arcs torals, realitzada amb rajol de pla; arrenca, mitjançant una grollera cornisa motllurada, de dos arcs formers per banda, que reforcen els murs perimetrals, doblant-los interiorment. La nau és capçada a llevant per una testera plana en la qual s’obre una porta que comunica amb la capçalera original, constituïda per un absis rectangular, cobert amb volta de canó, de perfil semicircular. Desconeixem la relació d’obertura de l’absis amb la nau, per tal com en el lloc on hi hauria d’haver l’arc triomfal que obria l’absis, hi ha el mur que actualment fa de testera de la nau, en el qual no s’observa cap vestigi de l’arc o de qualsevol altre sistema de relació entre la nau i l’absis.
La porta, en arc semicircular de grans dovelles, s’obre a la façana de ponent, aixoplugada per un porxo, per sobre del qual, a la mateixa façana, hi ha un ull de bou circular que és l’única finestra que presenta la nau. A l’absis, en canvi, s’obren dues finestres, una a llevant, amb un gran esplandit interior, en arc de mig punt, i l’altra al sud, més petita, d’una sola esqueixada.
L’aparell, interiorment, resta amagat per l’arrebossat que cobreix tots els paraments llevat d’un sector del pilar sud-est, que ha estat escatat, i en el qual s’observa un aparell de carreus ben tallats i disposats uniformement al llarg i de través. Hem de suposar que aquest tipus d’aparell és amb el que es construí el conjunt dels arcs formers i els seus pilars, ja que és molt diferent de l’aparell que s’observa als paraments exteriors dels murs perimetrals, i que, cal suposar, també deu ésser el mateix dels paraments interns. Aquest aparell dels murs perimetrals és format per carreus, escairats i irregulars, disposats ben ordenadament, amb peces més grans a les cantonades, treballades amb punxó, llevat de la cantonada nord-est de la nau, que no té carreus diferenciats, sinó carreu a la part baixa, que segueix el mateix parament, i carreus treballats amb punxó a la part alta. L’absis presenta els paraments encalcinats, però s’observen perfectament les cantonades formades per grans carreus, treballats amb tallant, col·locats al llarg i de través.
Als murs nord i sud s’observa la traça de la coberta original i el canvi d’aparell en la sobreelevació dels murs, caracteritzada pels carreus punxonats a les cantonades. El mur de ponent sembla totalment refet, i deu correspondre al procés de reforma de l’edifici en el qual s’elevà la-coberta i es reféu el sostre i tot l’interior. En aquest mateix procés de reforma es construí el porxo adossat al mur de ponent, que aixopluga la porta, i el campanar d’espadanya, de dos ulls, amb coberta ornamentada amb boles, que corona la mateixa façana.
Segons el seu estat actual, l’edifici sembla respondre a tres processos constructius, el primer dels quals correspondria a un edifici d’una nau, coberta amb fusta, capçada per un absis rectangular que tipològicament i constructivament s’avé perfectament amb les fórmules arquitectòniques dominants al segle X, malgrat els dubtes que poden plantejar les seves estructures. Sobre aquest edifici original s’efectuaria un primer procés de reforma, amb la construcció dels arcs formers, sens dubte amb la intenció de cobrir-la amb volta, que sembla que no s’arribà a realitzar. Finalment es procedí a una tercera fase, d’una gran dignitat, amb la construcció de la volta actual, la sobreelevació de la coberta i la reforma total de la façana de ponent, en la qual ja devia obrir-se la porta original. (JAA)
Bibliografia
- Miret I Sans, 1915-16, doc. 129; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 140-1 141; Barral, 1981, pàg. 175; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 923, pàg. 55; Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1476, pàgs. 280-281.