Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
El que cal saber de la sarna
Patologia humana
La sarna és una malaltia cutània contagiosa produïda per un petit àcar, el Sarcoptes scabiei , que excava túnels en la pell per tal de pondre-hi els ous, la qual cosa causa una coïssor intensa És possible de detectar la sarna en observar uns solcs petits i prims a sota la pell Però no sempre és fàcil de veure’ls, perquè poden estar dissimulats per les lesions que origina una rascada a la pell Per tant, quan es presenti una picor persistent, cal adreçar-se al metge per tal que estableixi la diagnosi després d’un examen detallat Cal respectar de manera estricta les pautes de…
Llum de Wood
Patologia humana
L’examen efectuat amb la llum de Wood consisteix en l’observació de lesions cutànies amb una llum que ha passat per un filtre d’òxid de níquel i que deté les radiacions visibles Així, la llum de Wood es compon solament de radiacions ultraviolades que, en una habitació a les fosques, excita la fluorescència d’unes substàncies determinades Aquesta tècnica és útil en la diagnosi de diverses malalties cutànies, perquè algunes substàncies generades per aquestes malalties absorbeixen les radiacions emeses per la llum de Wood i la transformen en una llum visible, de coloració característica per a…
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…
Santa Coloma de les Illes (Queixàs)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, modificada i ampliada amb una segona nau, que manté part de la seva estructura romànica, sobretot al sector meridional ECSA - A Roura L’església es troba a prop del veïnat de cases disperses del mateix nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 2° 38’ 50,4” E Hom hi arriba per Sant Miquel de Llotes i la carretera D-2 Una mica després del coll de la Creu de la Feliba, a mà esquerra, cal prendre la carretera que condueix al veïnat de Santa Coloma de les Illes i, d’aquí, a l’església, 1 km més al sud Història No han pervingut notícies històriques d’…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra a dreta amb…
Historiografía valenciana
Historiografia catalana
Obra de Francesc Almarche i Vázquez publicada a València el 1919 per La voz valenciana.
Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els…
Mosquiter xiulaire
Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere,…
Les pedreres de Santa Creu d’Olorda com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…
neurona mirall
Biologia
Tipus de neurona localitzada en les àrees del còrtex motor i sensoriomotor i al lòbul parietal del cervell que s’activa tant en efectuar moviments com en observar-los en altres individus.
Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina