Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds. És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular.
Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia; àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa. Aquesta espècie, com totes les del seu gènere, presenta problemes d’identificació visual, per la qual cosa l’anellament ha estat una gran ajuda per a la determinació de la fenologia i la intensitat de les migracions. El pas pre-nupcial s’inicia entre el final de març i el començament d’abril, en què té lloc el més gran flux de migradors, i es perllonga fins a mitjan o, més rarament, el final de maig. A la tardor, el pas, no tan intens i concentrat, s’esdevé entre l’agost, el setembre i l’octubre, encara que les citacions de l’agost són totes visuals i mai no ha estat anellat cap exemplar aquest mes. En el decurs d’aquest període solament han estat anellats tres ocells als Columbrets i dos a Catalunya, mentre que en el pas primaveral se n’anellaren 34 a Catalunya i 65 a Menorca (tots una mateixa primavera). Això és solament una mostra indicativa de la desproporció existent entre els dos passos. És possible que, a causa de la situació més oriental de les Balears, aquestes illes acullin un nombre més gran de migradors, i que també es detecti un major flux primaveral.