Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…
Hàbits nocius
En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos…
L’aigua
L’ aigua és un líquid transparent, incolor i insípid, l’estructura molecular de la qual és resultat de la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen H 2 0 L’aigua és un compost inorgànic Tanmateix, és la substància més important per a la matèria viva i, per tant, orgànica De fet, l’aigua és el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat i els diferents teixits En el fetus, l’aigua constitueix al voltant d’un 90% del pes corporal en els nadons, al voltant d’un 80% en els nens, al voltant d’un 70% en els adults, al voltant d’un 62% i en els…
Hiperparatiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenada hiperparatiroïdisme la producció exagerada i persistent d’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina un increment de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes i tipus L’augment de la secreció paratiroidal pot correspondre a diversos mecanismes causals, de manera que hom diferencia, bàsicament, entre hiperparatiroïdisme primari i hiperparatiroïdisme secundari L’ hiperparatiroïdisme primari és un trastorn molt poc freqüent, provocat per una anomalia en…
Nanisme hipofisial
Patologia humana
Definició És anomenat nanisme hipofisial un defecte del creixement corporal originat per un dèficit en els nivells d’hormona del creixement, és a dir, somatotropina, GH o STH Aquest trastorn origina un desenvolupament orgànic harmònic, però determina una estatura final inferior a la que correspondria segons la raça i el sexe, no superior a la que presenta el 3% de la població menys d'1,50 m en les dones i menys d'1,60 m en els homes Freqüència Hom calcula que aquesta alteració afecta un nounat de cada 6000 Causes L’origen del dèficit d’hormona del creixement pot ésser degut a…
àcid sulfènic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—S—OH (on R és un grup orgànic, amb un carboni enllaçat directament al sofre), coneguts sobretot a través de llurs derivats, els clorurs de sulfenil, els sulfenat i les sulfenamida.
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina