Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…
Sant Martí de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…
Estudi General Lul·lià
Centre d’ensenyament superior creat a la ciutat de Mallorca l’any 1483 per privilegi de Ferran II, posat sota el patronatge del Gran i General Consell, amb els mateixos drets, honors i privilegis que el de Lleida.
Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel…
Francesco de Marco Datini
Economia
Mercader.
Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…
Castell d’Albinyana
Art romànic
A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els familiars d’…
Sant Esteve de la Febró
Art romànic
El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina