Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’absis, el qual llueix un bonic aparell L Prat L’esglesiola de Sant Pere és situada al coll de Ventolra, al cantó de llevant del municipi de Navès, prop de la rasa de Ventolra Actualment forma part de la parròquia de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG845549 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, s’inicia una pista que senyalitza, entre altres llocs, Besora 5 km endins, hi ha un trencall, també a mà esquerra, per on cal seguir fins a recórrer aproximadament 1 km Allí, prop del mas Ventolra, envoltada de camps conreats, roman…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes de la Torre de Claramunt S i E, la Pobla de Claramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt i el santuari de Collbàs Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la…

Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats…

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…

Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…

Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…

El 2013 va ser un any notable pels avenços científics, pel procés d’enfortiment del rol exercit pels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació de Rússia Malauradament també va ser un dels anys en què els llançaments militars van ser més nombrosos Satèllits científics L’Agència Espacial Europea va efectuar el llançament del satèllit Gaia © ESA / S Corvaja L’activitat en el camp de les ciències de l’espai i d’exploració del sistema solar va ser molt important durant l’any El fet més destacable per a nosaltres va ser el llançament de Gaia , una de les pedres angulars…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…