Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a les universitats de Barcelona i de Madrid, on es llicencià en Filosofia i Lletres Després d’uns quants anys a l’ensenyament, dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, experiència que reflecteix en el seu llibre Confesiones de una editora poco mentirosa 2005 La seva obra de ficció, sempre protagonitzada per dones i des d’una òptica que hom ha qualificat de “consciència femenina”, és de to introspectiu Com a novellista, és autora de la trilogia formada per El mismo mar de todos los veranos 1978, El amor es un juego solitario 1979, premi Ciutat de…

Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-estel”, “Gorg…

Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…

Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a Claror , publicà poemes a Marinada , De Tots Colors , Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, el compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona…

Llicenciat en ciències econòmiques 1966, la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra Des de la dècada de 1970, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novella…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…

Era nebot de l’organista Antonin Matyáš Kramár, amb el qual estudià violí i orgue a Turany Aviat, però, començà a viatjar i, després d’una primera estada a Viena, el 1785 era a l’orquestra del comte Karl Styrum-Limburg a Simontornya Hongria Fou mestre de cor i organista a la catedral de Pécs, i director musical del regiment del comte Antal Károly fins el 1791 Installat a Viena el 1795, tres anys després era mestre de capella del duc Ignaz Fuchs Entrà posteriorment al servei de l’emperador Francesc I, arribà a director de ballets de la cort 1810 i el 1818 aconseguí el càrrec de director de la…

Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’…