Resultats de la cerca

La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…

Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers

Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…

Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…

Constitucions, capítols, y actes de cort , Barcelona, 1702 BC Felip V es va afanyar a convocar a cort un cop arribà a Barcelona perquè necessitava el favor dels catalans per a enfrontar-se amb la guerra que preparaven els aliats Narcís Feliu de la Penya, austriacista destacat, qualificava aquella cort, en els seus Anales de Cataluña 1709, de molt positiva La reunió de la Cort de Barcelona ja va ser important pel fet de la mateixa celebració, després de més de cent anys sense cap legislatura, de manera que es demostrava que la institució no estava morta i que els mecanismes funcionaven amb…

Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals de l’estat de…

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…

Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i  Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…