Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…
Santa Maria d’Argelaguer
Art romànic
Situació Un detall del mur exterior de migjorn de Santa Maria d’Argelaguer, amb el ràfec format per un fris de dent de serra F Tur L’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer pertany al poble homònim, situat vora la riba esquerra del riu Fluvià, amb dos nuclis de població, un d’ells vora el riu, que és el que té emplaçat el temple Mapa 257M781 Situació 31TDG706736 Argelaguer es troba en plena carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, que passa pel mig del sector de població que forma un raval, a uns 8 km de Besalú JVV Història El lloc d’Argelaguer apareix esmentat l’any 982 en un…
Castell del Catllar
Art romànic
Situació Un aspecte de la muralla del castell, amb una de les grans torres que la flanquegen J Bolòs Les restes de l’antic castell del Catllar s’alcen a la part alta de la vila del mateix nom, en un turó d’uns 59 m, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF596598 S’arriba al poble del Catllar, des de Tarragona, per la carretera N-340 que uneix aquesta ciutat amb Barcelona a uns 4,5 km des de Tarragona, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera local TP-2039, degudament senyalitzada, que després d’haver fet uns 7 km, arriba al poble del Catllar AMaM Història Etimològicament…
Sant Pere de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…
Castell de Gilareny (Llavorsí)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest castell, estratègicament situat en un turó on s’uneixen els camins que comuniquen la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall de la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Castell situat damunt del poble de Llavorsí, al cim d’un turó, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós Mapa 34-10215 Situació 31TCH532059 Venint de Llavorsí i anant cap a Sort, abans d’arribar al primer túnel cal trencar a mà esquerra Seguint per un camí carreter, es passa pel costat d’una casa abandonada i s’arriba a una masia encara habitada A peu, cal…
Sant Martí de Borén (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH429251 Història L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne L’any 1090, el comte Artau II donà, en “ excusatum ”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri Per…
Sant Cristòfol de Cogolls (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera Tal com hom pot apreciar, l’aspecte original de l’edifici ha estat molt alterat J M Melció L’església de Sant Cristòfol és la parroquial de Cogolls, poble que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles És un poble situat a la vall de Cogolls, la qual és drenada per la riera homònima, que neix al vessant occidental del Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres Un poble que es troba aigua avall del puig de la capella de Sant Salvador, on hi havia hagut l’antic castell de Puig-…
Santa Maria de les Encies (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de l'església enmig del paisatge JM Melció L’església de Santa Maria, que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles, centra el petit poble de les Encies, que és situat al vessant meridional de la serra de les Medes, on neix la riera de les Encies, afluent per l’esquerra del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG650574 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Girona i situarse a les Planes d’Hostoles, que es troba a uns 22 km d’Olot Des de les Planes vers el nord-est surt la carretera que va a Sant Aniol de Finestres, la qual amb uns 4 km hi porta JVV Història La…
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…
Les actituds catalanes davant la guerra de Cuba
Insurrecte de la guerra de Cuba, sd BNM Si davant la denominada guerra del Marroc del 1859-60, tota la població catalana es manifestà públicament a favor de la lluita, la darrera guerra colonial, la generada per la revolta de Cuba, provocà reaccions contraposades, no només enfrontant les diferents ideologies, sinó produint també, cosa que resulta més simptomàtica, una divisió de parers a l’interior d’algunes de les grans famílies polítiques, sobretot entre els republicans i els catalanistes, amb alguna excepció carlina el carlí Josep de Miró i Argenter fou general d’estat major d’Antonio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina