Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
alta definició
Electrònica i informàtica
Comunicació
En televisió digital i vídeo, capacitat de reproducció d’imatges d’alta definició, segons els estàndards de l’EICTA (European Information, Communications and Consumer Electronics Technology Industry Association).
S'estrenà l’any 2005, amb el nom d' HD ready , i podia mostrar imatges amb, almenys, 720 línies horitzontals Els modes 1080p i 1080i tenen una resolució de 1920×1080 línies la lletra p indica que l’escombrat de la imatge és progressiu, i la i , que és entrellaçat L’estàndard 1080p rep el nom de HD full , i l’utilitzen els vídeos d’alta definició les emissions radiades d’alta definició, quan es fan, solen ser en l’estàndard i
ballooning
Geologia
Mecanisme d’emplaçament de roques magmàtiques a l’escorça terrestre caracteritzat per la contínua ascensió de magma cap a la part central del plutó, que en produeix l’inflament.
El concepte fou proposat per Ramsay 1981 per a l’emplaçament del batòlit de Chindamora, a Zimbàbue Gran part del volum necessari per a l’emplaçament del plutó s’obté de la deformació de l’aurèola encaixant en inflar-se radialment la cambra magmàtica Els plutons emplaçats pel procés de ballooning solen tenir seccions horitzontals circulars o ellíptiques, zonació concèntrica de les diferents fàcies plutòniques i una fàbrica parallela al contacte, present tant als granits com a les roques encaixants
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
rúter
Telecomunicacions
Electrònica i informàtica
Unitat funcional per a la interconnexió de xarxes o subxarxes de comunicació de dades, encarregada de l’encaminament.
Poden connectar xarxes d’àrea local LAN de tipus diferents, xarxes LAN amb xarxes d’àrea àmplia WAN, diverses WAN, etc Poden consistir en un simple ordinador, en el cas d’una petita LAN, però solen ésser més aviat unitats especialitzades Operen al nivell 3 del model OSI nivell de xarxa i permeten la comunicació entre xarxes que fan servir un mateix protocol o uns protocols determinats Això els diferencia dels ponts, que només poden connectar xarxes molt més homogènies
Erupcions cutànies i mucoses
Patologia humana
Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos…
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
clavilla

Clavilla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Clau metàl·lic gruixut, fixat a la peça anomenada claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la.
En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina