Resultats de la cerca

Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en què el segueix un so sonor…

Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801,…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la fraternitat Deixà…

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…

És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért

Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…

Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb…

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla Bley El seu…

De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A…