Resultats de la cerca

El seu llançament tingué lloc al 1999 El 2 de gener de 2004 la Stardust passà a 240 km del cometa Wild 2 Durant l’encontre la nau realitzà diverses fotografies i capturà partícules cometàries que portà fins a la Terra per a la seva anàlisi detallada Les primeres dades enviades per la nau mostraren que, contràriament al que hom creia, la coma del cometa no té una densitat de partícules uniforme, sinó que s’hi alternen zones molt denses amb d’altres pràcticament buides El 16 de gener de 2006 tornava a la Terra la càpsula de la sonda amb les mostres de pols del cometa…

Unit amb Gea, engendrà els ciclops i els titans però, en témer que aquests li arrabassessin el domini del món, els mantingué ocults en les profunditats de la terra fins que Cronos, el més jove dels titans, es rebellà contra ell, li tallà els genitals i el succeí en el tron

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que…

Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi

És degut al refredament de la terra respecte a la mar, durant la nit Feia un terral fresc i seguit Vent terral

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…

La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…

Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per percussió És…

La magnitud absoluta M és relacionada amb la magnitud aparent m per la fórmula M = m + 5 log 1 0 D, D essent la distància de l’astre a la Terra mesurada en parsecs Pel fet de suposar tots els estels a una mateixa distància, el coneixement de la magnitud absoluta de dos estels permet de conèixer la relació entre llurs lluminositats reals

Aquest moviment intern provoca unes vibracions que, propagant-se per l’interior de la Terra, originen les ones sísmiques La projecció sobre la superfície terrestre de l’hipocentre és l' epicentre