Resultats de la cerca

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…

Situació i presentació El terme limita amb els municipis vallesencs de la Roca del Vallès NW i Vallromanes W, i amb els de Cabrils NE, Òrrius N, Premià de Dalt SW i Vilassar de Mar SE, del Maresme El terme és situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Mateu, un sector de la Serralada Litoral que en aquest terme assoleix la màxima altitud al turó d’en Roure 448 m, cim que domina les planes de Can Boquet i que té els característics planells de la part alta d’aquest pilar tectònic que forma la serralada, de muntanyes granítiques i plans de sauló i argila Des d’aquest sector davalla…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…

L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va començar a bastir…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…