Resultats de la cerca
Es mostren 6444 resultats
art turc
Art turc: safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona catalanoaragonesa La…
hebreu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica, considerada pels filòlegs com una divisió del grup nord-occidental.
Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren també escrits…
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid…
Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la…
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Manuel Betí i Bonfill
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i erudit.
Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva…
,