Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
Marededeu de Llo
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la talla de Llo amb…
Antoni Coll i Cruells
Música
Músic, pedagog musical i director de cor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just…
Amor que mata
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 16 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella [dir. art.]
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema mut català, ja que se n’han…
Joaquín Julio Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Cinematografia
Director de fotografia.
Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet Elisabeth , 1967-…
Esport Club Granollers
Futbol
Club de futbol de Granollers.
Fundat l’any 1913 amb el nom de Granollers Foot-ball Club, aglutinava gent de classe obrera i joves del casino El primer camp de joc es trobava a l’era del Baster El 1914 diferències de tipus social provocaren una escissió i els treballadors fabrils s’agruparen al voltant dels germans Mas Martí per crear el Granollers Sport Club L’any 1917 s’adherí a la Federació Catalana i començà a jugar el Campionat de Catalunya, del qual quedà campió de la tercera categoria 1930, segona 1933 i primera categoria B 1935, 1936 El 1937 també disputà la Lliga Mediterrània L’any 1922 inaugurà el camp del carrer…
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’abril de 1934 a Barcelona per Ángel Pestaña.
Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…
El Salvador 2018
Estat
El país va continuar patint una violència descontrolada i una corrupció que fa que pocs vegin amb optimisme el futur Per això, molts salvadorencs van decidir emigrar cap als Estats Units, tot i patir atacs xenòfobs i ser l’objectiu de grups de delinqüents, com les maras, pels diferents països que van creuant Per empitjorar encara més les coses, Donald Trump va decretar mesures que poden comportar l’expulsió de 200000 salvadorencs que ja viuen als Estats Units Al marge d’això, el 4 de març, es van celebrar eleccions legislatives L’Aliança Republicana Nacionalista ARENA, partit d’extrema dreta…
Premis de l’Institut d’Estudis Catalans
Conjunt de premis atorgats per l’IEC i per les seves filials a partir de l’any 1916 per tal d’estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d’actuació.
Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…
La Nova Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de Barcelona…