Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
Samuel Richardson
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Impressor i home de negocis, s’establí a Londres La seva iniciació en la literatura fou de forma accidental, després de respondre a la comanda de dos amics que li havien demanat un epistolari per a gent illetrada L’obra, titulada Letters Written to and for Particular Friends, on the Most Important Occasions 1741, inaugurava un estil epistolar propi, del qual es valgué per a escriure Pamela or Virtue Rewarded 1740-41, obra que superà en èxit l’anterior i amb la qual fou conegut a Europa en part a través de l’òpera de Piccinni La buona figliuola 1760 La seguí Clarissa 1747-48 La…
Saul Bellow

Saul Bellow
© Universitat de Chicago
Literatura
Escriptor canadenc de procedència jueva.
Cresqué a Chicago i hi cursà estudis a la universitat, on posteriorment se centrà la major part de la seva carrera docent La seva primera novella, Dangling Man 1944, és plena d’elements kafkians Posteriorment publicà, entre d’altres, les novelles The Adventures of Augie March 1953, que guanyà el National Book Award, The Victim 1947, Seize the Day 1956, Henderson The Rain King 1959, Herzog premi Formentor, 1964, Mr Sammler's Planet 1970, Humboldt's Gift 1975, premi Pulitzer, novella amb humor i picaresca The Dean's December 1981, diatriba contra els règims comunistes, More Die of Heartbreak…
Eubie Blake
Música
Pianista i compositor nord-americà de ragtime, de nom originari James Hubert Blake.
Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i escriví molts…
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…
Rudolf Kubín
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…
Josef Antonín Štepán
Música
Compositor i pianista bohemi.
Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…
Entropi
Patologia humana
És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la parpella,…
Tony Bennett
Música
Cantant melòdic i pintor nord-americà, de nom original Antonio Dominick Benedetto.
Fou el cantant melòdic que més s’acostà al jazz Rebé la influència de les big-band , el pianista de jazz Art Tatum —de qui tragué el fraseig— i també de Mildred Bailey, Billie Holiday i Frank Sinatra Popularitzà temes com Because of You , Rags to Riches , Cold, Cold Heart , Blue Velvet i I Left My Heart In San Francisco A més de balades pop, cantà amb mestres del jazz com Count Basie, Ralph Burns i Stan Getz Entrà en declivi els anys setanta, però a partir del disc The Art of Excellence 1986 recuperà novament l’èxit Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb una vintena de…
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i…
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’…