Resultats de la cerca

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

S’inicià en l’arbitratge el 1965 i es retirà l’any 1986 havent arbitrat la majoria de temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol i després de dirigir quatre finals de Copa 1972, 1978, 1980, 1984 i la final de la Lliga 1984 Fou internacional des del 1974 i dirigí partits en les principals competicions de la Federació Internacional de Bàsquet FIBA i a l’Eurolliga Ja retirat, exercí de tècnic arbitral al Collegi Català d’Àrbitres

Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32

Partint d’un cert misticisme a Cántico Espiritual 1942, es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa, el tema de la qual és el problema d’Espanya Ángel fieramente humano 1951 i Redoble de conciencia 1951 presenten ja d’una manera declarada aquest compromís Pido la paz y la palabra 1955 ha influït decisivament en els poetes més joves, i és la seva obra més representativa També ha escrit En castellano 1959 i Que trata de España 1964

Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc

És banyada al N i al SW per l’oceà Atlàntic, a l’W per la mar d’Irlanda, al S per la Mànega i a l’E per la mar del Nord El topònim Gran Bretanya es fa servir impròpiament, encara que de manera habitual, per referir-se al Regne Unit , ja que el territori insular que inclou els països d’ Anglaterra ,  Escòcia  i  Galles abasta la major part d’aquest estat i perquè comparteixen gentilici britànic