Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
acetona

Propietats físiques de l’acetona
©
Química
Cetona, la més simple i la més important.
Líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic, d’olor pungent característica Miscible amb aigua, alcohol i nombrosos dissolvents orgànics i olis Dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres L’acetona era obinguda primitivament per destillació seca de la fusta, mitjançant la pirogenació de l’acetat càlcic, i, als anys per reacció de l’acetilè amb vapor d’aigua a alta temperatura Per raons econòmiques, aquests mètodes han quedat pràcticament abandonats en l’actualitat, la primera matèria principal és l’alcohol isopropílic Els…
vulcanologia
Geografia
Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.
Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser estudiats amb el microscopi,…
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de puríEl…
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…
Molí proper al Mas Trems (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la zona més interior del casal del molí, on antigament hi devia haver moles J Bolòs Molí medieval situat a la riba esquerra de la riera de Navel, a poc més d’un quilòmetre, curs d’aigua amunt, del Molinet de Navel, gairebé sota el mas Trems de Serrateix Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,6 — y 44,7 31 TCG 966447 Per anar-hi, venint del Molinet de Navel, cal agafar la pista que mena a Serrateix un cop travessada la riera de Navel, hem de seguir una altra pista forestal, que surt a…
Assemblees d’Història de la Ribera
Historiografia catalana
Encontre periòdic d’historiadors i estudiosos de la Ribera del Xúquer on s’exposen les últimes investigacions al voltant de la geografia, les fonts documentals i la història de la zona de la Ribera del Xúquer.
La iniciativa de celebrar les jornades partí de l’intellectual suecà Joan Fuster i tingué gran ressò entre un nucli de joves professors i estudiants universitaris de la comarca que aprofitaren l’efervescència cultural d’aquells moments i l’aposta que feren diversos ajuntaments L’entusiasme dels arxivers en la tasca de salvaguardar el patrimoni documental, d’avivar la memòria collectiva, d’engegar programes de recerca vinculats a la renovació historiogràfica i de reivindicar els estudis locals, i el suport de la Universitat de València feren possible l’èxit d’aquells primers…
Els podicipediformes: cabussons
Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament aquàtics i…