Resultats de la cerca

Situació El mas Corbós, que té Integrada l’església de Sant Just, visible a la dreta de la fotografia, en segon terme ECSA - A Roura Aquesta església, molt malmesa, és integrada a les construccions del mas Corbós, a poca distància dels vestigis del castell de Corbós Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′55″ N - Long 2° 24′40″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història No es tenen referències documentals sobre aquesta església, si bé el lloc de Corbós és conegut des del 1011 L’església fou la capella de la preceptoria templera de…

De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III, de…

Estudià piano durant tres anys a Rússia, i el 1926 es traslladà a Palestina Amplià la seva formació a París amb Dandelot teoria i L Levy piano Posteriorment ingressà a l’École Normale i estudià amb P Dukas, N Boulanger i I Stravinsky En les obres d’aquesta època hi ha una forta influència de C Debussy i M Ravel Finalitzats els estudis, el 1937 retornà a Palestina El contacte amb el folklore de les comunitats jueves de l’est el fascinà i amb la Sabbath Cantata guanyà el Premi Engel el 1945 Aquesta obra, basada en textos bíblics, és considerada una peça fonamental del repertori coral d’Israel…

Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…

Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la restauració…

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005, Home Before…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…