Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…

El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…

Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…

Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant…

Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…

Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…