Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
xarnego | xarnega
Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per a designar…
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de mida…
taylorisme
Economia
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W. Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter…
taquímetre
Geografia
Instrument semblant al teodolit que serveix per a mesurar ràpidament distàncies, posicions relatives i elevacions d’objectes distants.
Un taquímetre és essencialment un teodolit, però amb una ullera de dimensions molt grans, que mesura les distàncies, i, a més, la graduació dels cercles és feta en el sentit directe La ullera sol ésser proveïda d’un nivell d’aire per a anivellar l’aparell, però algunes vegades hom l’empra també per a la correcció de l’eix de l’alidada i per a la del cercle vertical El taquímetre fou inventat per Porro i perfeccionat, més tard, per Moynot i Goulier actualment hi ha dos tipus de taquímetres els denominats ordinaris , que mesuren les distàncies obliqües, i els autoreductors , que…
arsenical
Farmàcia
Química
Substància d’aplicació terapèutica que conté arsènic en la seva molècula.
El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa…
castanyada

Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en…
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la medicina…
augita

Augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica,…