Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Josep Niebla
Pintura
Pintor.
D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans…
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al…
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels…
literatura copta
Literatura
Literatura escrita en llengua copta.
Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians…
Dolors Miquel i Abellà
Literatura catalana
Poeta.
Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002 Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat…
,
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al setge de…
Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Museu de Barcelona.
Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n'esdevingué una secció L’any 1993, s’hi…
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els…
Jaume Ferrer
Santa Cena, de Jaume Ferrer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, conegut com a Jaume Ferrer I.
Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…
Pere de Fenollet i d’Urtx
Història
Primer vescomte d’Illa (Pere VI de Fenollet).
Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…